Remuntada èpica
El Cerdanyola treu l'orgull i capgira el marcador a La Bòbila en un partit amb més emoció i gols que futbol
diumenge, 29 de novembre de 2009
AGUSTÍ JIMÉNEZ – La Bòbila
Deu ser cert allò que deia Valdano, que el futbol també és un estat d’ànim. Perquè resulta difícil imaginar que tan sols dues setmanes enrere el Cerdanyola hagués estat capaç de sobreposar-se per tres vegades a un marcador advers, com avui ho ha fet davant el Palau. I que, no content amb neutralitzar l’avantatge visitant, reblés el partit amb el gol que li ha donat una victòria imprescindible per intentar sortir de les catacumbes de la taula. Ho ha fet, i amb la seva remuntada els verd-i-blancs han demostrat dues coses: que han recuperat confiança en les seves possibilitats i que han deixat de ser aquell conjunt que no li marcava un gol ni a l’arc de Sant Martí. En dos partits els de Carrillo han aconseguit que el seu compte anotador es comenci a semblar al d’un equip que aspira a ocupar posicions més còmodes a la classificació.
Necessitats de punts gairebé tant com els locals, els palauencs no han respectat ni els minuts rituals de tempteig i d’adequació al camp. Han estrenat el seu compte al començament, a la sortida d’un córner. El Cerdanyola, que el curs passat aprofitava bona part de les jugades d’estratègia, n’és aquesta temporada una víctima. No s’ha descompost, malgrat tot, el planter de Carrillo. Molt lluitador, el debutant Marc Fons, que abastava una gran porció de la zona mitjana, i, més pausat, Jonathan, durant la mitja hora que ha estat sobre la gespa de La Bòbila abans de lesionar-se fortuïtament, barrejaven bé amb els carrilers i amb els que intentaven entrar pel mig de la defensa visitant. D’aquesta manera ha arribat el primer empat, tot just superat el quart d’hora: Albert, cada dia més desimbolt, ha arrencat des de la divisòria, ha arribat a l’àrea, on un rebot l’ha afavorit, la pilota s’ha aixecat i el jove davanter l’ha elevat amb el cap per damunt de Yoyo.
La teranyina disposada per Juanjo Parra ha començat a cobrar-se víctimes i el partit s’ha transformat en un duel d’anada i tornada. El Cerdanyola portava el pes del partit, però les contres del Palau, protagonitzades per Héctor, Miguelito i, especialment, Morera, han donat més d’un ensurt a Rico. L’emoció, l’esforç i la lluita superaven la qualitat, imprecís i travat com estava un matx en què els teòrics creadors perdien la pilota amb facilitat. De l’intercanvi de cops n’ha sortit beneficiat el Palau que, fregant el descans, ha tret petroli d’un malentès entre Rico i Roque: entre el porter i el lateral han deixat la pilota morta al lateral de l’àrea, des d’on Miguelito ha pogut xutar sense oposició i tornar avançar els groc-i-vermells.
Havia de moure fitxa Carrillo, i ho ha fet poc després de l'entreacte. Juanjo ha substituït Marc Fons i Óscar David ha avançat la seva posició, com fa una setmana a Ripollet, on la presència de ‘Lo Pelat’ va donar una gran consistència a la medul·lar del conjunt verd-i-blanc. Amb aquest paisatge, els cerdanyolencs han començat a manar i, en una altra jugada a pilota aturada, han empatat per segona vegada: Juanan ha tret un córner molt tancat i Raventós ha pentinat de cap al fons de la xarxa. Esperança de remuntada i alegria efímera han estat, però, la mateixa cosa, perquè cinc minuts després, a la sortida del quart córner que consecutivament ha llançat el Palau, el central Ortiz, incorporat a l’atac i lliure de marca al segon pal, ha rematat de cap per tornar a avançar els visitants.
Només valia la victòria i Carrillo se l’ha jugat: a manca d’un quart d’hora, Edu Marrón i Víctor han substituït Mejía i Albert, i poc després, el Cerdanyola ha marcat el millor dels set gols que s’han pogut contemplar aquest matí a la Bòbila: Víctor i Roque han tirat una paret deliciosa per la banda dreta, que ha acabat amb una passada de la mort del davanter al lateral, i aquest ha engaltat una canonada impossible per a Yoyo. L’ex porter del Cerdanyola ha quallat una actuació molt solvent, però no ha pogut impedir la derrota de l’equip que defensa actualment. Poc després d’aconseguir igualar, el Cerdanyola sentenciava el matx: Juanan, que avui s’ha marcat un partidàs, traient la pilota amb criteri des del darrera i incorporant-se amb criteri i perill a l’atac, ha centrat des de l’esquerra, Edu ha pentinat i Lozano ha acabat empenyent l’esfèrica a la xarxa.
Els set minuts que mancaven i els quatre que el gironí Rodríguez Ventura ha afegit s’han convertit en una angúnia sense treva, amb oportunitats en ambdues porteries. Així, amb el Palau buscant un nou empat, que no hagués estat injust, i amb el Cerdanyola esperant sentenciar en qualsevol contra, ha acabat un encontre més marcat per la tensió competitiva que per l’excel·lència futbolística. Ni a verd-i-blancs ni a groc-i-vermells han beneficiat els resultats de la jornada i la setmana vinent hauran de cercar una nova victòria que els allunyi de la zona perillosa. Uns i altres han mostrat aquest matí mèrits per aconseguir-ho.
Cerdanyola 4
Palau-solità i Plegamans 3
Cerdanyola: Rico; Roque, Óscar David, Juanan, Fran; Marc Fons (Juanjo, m. 53), Jonathan (Carlos, m. 30); Albert (Víctor, m. 75) , Raventós, Mejía (Edu Marrón, m. 69); i Sergio (Lozano, m. 80).
Palau-Solità i Plegamans: Yoyo, Dioni, Ortiz, Javi Ventas, Samu, José Mª, Morera (Roland, m. 88), Marc Doménec (Toni, m. 75), Miguelito, Oriol i Héctor.
Gols: 0-1 Marc Doménec (m. 6); 1-1 Albert (m. 16); 1-2 MIguelito (m. 43); 2-2 Raventós (m. 62); 2-3 Ortiz (m. 67); 3-3 Roque (m. 79); 4-3 Lozano (m. 83).
Àrbitre: Rodríguez Ventura. Ha amonestat els locals Óscar David i Fran, i els palauencs Yoyo i Javi Ventas.
Pobre entrada a La Bòbila. Poc més d’un centenar d’espectadors.
