Festa verd-i-blanca a Osona
El Cerdanyola guanya a domicili el Tona en partit ajornat i s'enfila fins a la meitat de la taula
diumenge, 14 de febrer de 2010
AGUSTÍ JIMÉNEZ – Tona
Tenia el Cerdanyola un partit pendent de la primera volta, el que es va haver de suspendre per la neu el 10 de gener a Tona. Ahir, dissabte de Carnaval, els verd-i-blancs van comparèixer al Nou Municipal de la localitat osonenca i, si be no es van trobar el camp nevat com un mes abans, van haver d’enfrontar-se a les dificultats de jugar damunt d’un terreny de gespa natural, cremada per les glaçades que des de fa dies presideixen les nits a la Catalunya central, dur, relliscós en algunes zones i ple de sots: de ‘lamentable’ qualificava l’entrenador local, Josep Forcada, el seu estat, un cop finalitzat el partit. En aquesta reserva de la biosfera, els verds van signar una primera part esplèndida, en què van merèixer sentenciar l’encontre, i van aguantar, sense perdre la continença, les escomeses dels locals en un segon període travat, dur i pobre futbolísticament.
Malgrat la data, el Cerdanyola no es va aplicar la sentència de Descartes: ‘Larvatus prodeo’ (em passejo emmascarat) i, des d’un principi, va optar per la línia directa i veloç, pels coets que diria Baudelaire. Tot, a desgrat de que Carrillo repetís el plantejament que tan bon resultat li havia donat una setmana abans, a La Bòbila, contra el Farners: alinear tres centrals, si bé aquesta vegada utilitzant Juanan, recuperat després d’una llarga lesió. L’ex de la Montañesa no va semblar, en cap moment, acusar la llarga inactivitat i va tornar a ser una peça clau, contribuint al llarg del partit a consolidar l’eix de la defensa i refermant-se com un magnífic executor de llançaments a pilota aturada.
Revolucionats des del principi, sense respectar els minuts de tempteig que es donen per suposats en qualsevol partit i sense preocupar-los, aparentment, la superfície sobre la qual s’hauria de jugar la sort de l’encontre, els de Carrillo van desfermar les hostilitats en el primer minut del partit: una passada en profunditat va habilitar a Edu Marrón per encarar porta i llançar una vaselina, elegant i subtil, que Joel va enviar a córner amb la punta dels guants. I, passat un quart d’hora, l’ex del Sant Cugat va resoldre d’esperó, com fa una setmana, una esplèndida jugada de Raventós, que va quallar una remarcable primera part. El jove interior esquerrà va escapolir-se de dos jugadors visitants, amb túnel inclòs, per la seva banda, i va fer una centrada perfecta, per potent i precisa, que va facilitar enormement la rematada de l’espigat davanter centre. La fantasia, això si, va ser de collita pròpia.
Ferits en el seu orgull, els osonencs es van llançar a anivellar el marcador. Però, colpits com se sentien, ho van intentar més amb el cor que amb el cap. El Cerdanyola no patia angoixes, amb Juanan, Belda i Juanjo desbaratant qualsevol atac dels locals: Mancat de la qualitat necessària per fer mal en els últims metres, el Tona només va aproximar-se als dominis de Rico a base de faltes i córners. Controlaven el partit els verd-i-blancs, però control no equival a relaxament i en el darrer quart d’hora d’aquest primer acte van poder sentenciar l’encontre, aprofitant les facilitats que els atorgava una defensa que tremolava. Així, una trena excel·lent entre Mejía, molt actiu durant tot el partit, Peter i Roque la va aprofitar el lateral, en una de les freqüents excursions que va protagonitzar per la banda dreta, per engaltar un xut que va sortir lleugerament alt. I en l’últim sospir abans del descans, Edu va recollir una pilota morta a l’àrea i va llançar una canonada que va sortir fregant l’escaire.
Desaprofitades dues oportunitats tan clares per decantar la balança a favor dels cerdanyolencs, la represa pintava un partit obert, amb el Tona viu més per l’escassetat del marcador que per la solidesa del seu futbol. Fent, doncs, de la necessitat virtut, els locals es van llançar a un atac tan continu com esbojarrat, precipitant-se en voler resoldre per la via ràpida les escasses opcions que els concedia una defensa molt ben ordenada. Tan intens va ser el domini dels groc-i.vermells com estèril, no comptabilitzant-se cap ocasió clara davant Rico, segur i solvent durant tot el partit. El Tona va centrar totes les opcions que li quedaven a penjar, ara i adés, pilotes a l’olla. Mancat d’arguments futbolístics, el segon acte va estar, en canvi, farcit d’incidències extraesportives: la lesió de l’assistent Díaz Ciria; les de Belda i Marc Fons, aquesta possiblement més seriosa, i l’expulsió de Carlos, ja en un dels vuit minuts que Alonso Vay va perllongar l’encontre, després de tant desgavell. Els tres punts són or pur per al Cerdanyola, que s’ha enfilat fins a l’onzena plaça: la millor classificació assolida en el que portem de lliga.
Tona 0
Cerdanyola 1
Tona: Joel, Eric (Noguera, m. 46), Vestit, Roquet, Cunill (Fuentes, m. 86), Puig, Martí (Rector, m. 46), Dani (Molas, m. 80), Calveras, Peque i Santos.
Cerdanyola: Rico; Roque, Juanan, Juanjo, Belda (Óscar David, m. 74), Fran; Marc Fons (Lozano, m. 75); Peter (Albert, m. 80), Mejía, Raventós (Carlos, m. 66); i Edu Marrón (Robert, m. 91).
Gol: Edu Marrón (m. 15).
Àrbitre: Va amonestar Joel, Molas, Noguera, Marc Fons, Edu Marrón, Robert i Lozano. Va expulsar, per doble amonestació, Carlos (m. 95).
Unes 100 persones al Nou Municipal de Tona, amb significativa presència de seguidors cerdanyolencs. Matí gèlid i camp molt irregular.
