Atles d'una victòria impossible
El Cerdanyola domina el lider a domicili, apel·la al futbol i a l'èpica, però cau immerescudament en la recta final
diumenge, 21 de febrer de 2010
AGUSTÍ JIMÉNEZ – Sant Julià de Vilatorta
‘Si me muero que me muera/con la cabeza muy alta/tendré apretados los dientes/ y decidida la barba’. Potser res com aquests versos de Miguel Hernández per explicar la forma en què el Cerdanyola va caure derrotat al municipal de Sant Julià de Vilatorta, el camp on l’Aiguafreda juga com a local i d’on no ha deixat escapar cap punt. Ahir, però, ho va tenir molt cru per mantenir l’estadística: el Cerdanyola, conscient que no tenia res a perdre i molt a guanyar, va saltar al camp sense complexos i va tutejar, i fins i tot superar, el líder intractable del campionat. Un equip molt físic i amb molt poc futbol. La delícia d’un llicenciat en Educació Física com Pere Vila, vaja, però res de l’altre món per un entrenador amb títol. Així, sobre la gespa ben cuidada i excessivament regada, els grocs es van mostrar com un conjunt vulnerable, poc cohesionat i amb una clara tendència a perdre els estreps a poc que la situació a l’electrònic no sigui favorable als seus interessos.
Un gol anul·lat a Sergio en temps afegit hauria permès als verd-i-blancs aconseguir un resultat més ajustat als mèrits d’ambdós contendents. L’assistent, però, va aixecar el banderí després que el veterà davanter rematés i la jugada va quedar reduïda a simple anècdota, permetent a l’Aiguafreda assolir una victòria que va veure perillar durant molts minuts. Sobretot, a la segona part, a partir del moment en què el Cerdanyola va equilibrar per segona vegada el marcador i va tancar els locals al seu terreny. I més encara quan a Putxe se li’n va anar la pinça i es va autoexpulsar en etzibar una trompada amb molt mala pinta a Mejía. Eren moments en què semblava que la victòria podia decantar-se amb més facilitat del costat del Cerdanyola que de l’Aiguafreda, en el seu exili osonenc. Un gol de Muniesa, en la recta final, avançant-se a Rico en la seva sortida, va acabar atorgant als ‘locals’ tres punts que en cap moment van merèixer i que els permeten continuar encapçalant la classificació amb un confortable coixí de punts devers l’Olot.
Gol anul·lat al marge, l’arbitratge de González Ferrer va estar ben curiós. Va passar desapercebut en el primer període, quan va seguir el joc de prop, va encertar en la majoria de les decisions i no va mostrar ni una cartolina, però va perdre els papers en el segon acte, amb un rosari de targetes: fins a dotze cartolines grogues va mostrar l’àrbitre tarragoní, en un partit no especialment remarcable per la duresa però tancat amb una ‘tangana’. Enmig de la seva confusió, es va estalviar una vermella directa a Putxe, transformant-la en una groga que, comptat i debatut, també va comportar l’expulsió del capità aiguafredenc; i va protagonitzar un fet inusual en un camp de futbol: Marc Fons, que ja havia estat ‘distingit’ amb una de les targetes del peculiar col·legiat, va veure la segona en els darrers minuts. Però, davant l’estupor de propis i estranys, va continuar com si tal cosa damunt del camp, sense que l’àrbitre se n’adonés fins que un observador del Comitè d’Àrbitres li va retreure la ‘proesa’, ja al vestidor.
Mentre l’encontre va romandre allunyat de la crònica de successos, el Cerdanyola va encaixar dos gols a pilota aturada d’Héctor, un migcentre amb una remarcable arribada: Ambdós després de sengles centrades. Disculpable el primer, encara dins de la fase de tempteig; imperdonable el segon, en la recta final del primer període, quan el migcampista local va calcar la seva primera diana. Enmig dels dos, una jugada d’estratègia va permetre a Peter aconseguir el primer dels empats que van signar els verd-i-blancs. I als primers minuts de la represa Roque, que va passar més minuts a camp contrari que defensant, va culminar una llarga jugada iniciada amb una centrada de Fran, seguida d’una ‘melée’ a l’àrea de Montero. Valents, els verds van continuar dominant, i Peter i Juanjo van gaudir de dues oportunitats de luxe per avançar-se al marcador. De res serveixen les lamentacions pel que va venir després i que va impedir al Cerdanyola ser el primer equip a puntuar al camp d’aquest líder tan avorrit com sòlid.
Escrivia Proust que ‘només podem curar-nos el sofriment experimentant-lo completament’, i és difícil d’imaginar, esportivament parlant, un patiment major que el que podien sentir els jugadors del Cerdanyola després que se’ls tornés impossible una victòria que hagués estat la campanada de la lliga. No van perdre mai els verds la fe en les seves possibilitats, i quan no els va arribar el futbol van apel·lar a l’èpica, van serrar les dents i van mantenir el cap ben alt. Gasiu i mesquí, prepotent i arrogant, protestatari ‘ad nauseam’, l’antipàtic Aiguafreda de Pere Vila no va merèixer la victòria, que va arribar més com a conseqüència de desajustaments defensius en moments concrets, que del futbol que se li suposa al líder destacat d’una categoria amb un cert ‘pedigrí’. I va empal·lidir quan, en el darrer sospir, l’assistent va filar prim en la senyalització d’una posició antireglamentària. El Cerdanyola millora partit rere partit i diumenge, contra el Vic a La Bòbila, tindrà una gran oportunitat d’escalar posicions a la taula.
Aiguafreda 3
Cerdanyola 2
Aiguafreda: Montero, Febrer (Dot, m. 79), Verdaguer, Héctor, Muniesa (Albert, m. 80), Roger (Tuneu, m. 60), Muntadas, Casas, Espinal (Soler, m. 77), C. Pla (J. Pla, 65) i Putxe.
Cerdanyola: Rico; Roque (Carlos, m. 79), Juanjo, Belda, Juanan, Fran (Óscar David, m. 86); Marc Fons; Raventós, Mejía, Peter; i Edu Marrón (Sergio, m. 82).
Gols: 1-0 Héctor remata de cap una centrada (m. 12); 1-1 Peter rebla sobre la línia una jugada d’estratègia (m. 27); 2-1 Héctor remata de cap una falta llançada per Putxe (m. 40); 2-2 Roque resol dins l’àrea una jugada embullada (m. 55); 3-2 Muniesa culmina una contra, creuant sobre la mitja sortida de Rico (m. 84).
Àrbitre: González Ferrer. Va amonestar Verdaguer, Muntadas, C. Pla, Rico, Belda, Juanan, Peter, Marc Fons i Mejía. Va expulsar, amb doble groga, Putxe (m. 60).
Unes 100 persones al municipal de Sant Julià de Vilatorta. Tarda freda i camp excessivament remullat abans del partit.
