Peter rescata un punt

Empitjorant recents actuacions, el Cerdanyola signa taules amb el Vic com a mal menor en la lluita per la permanència

dilluns, 01 de març de 2010

AGUSTÍ JIMÉNEZ – La Bòbila

Abatut, immerescudament, fa una setmana, per l’Aiguafeda, el Cerdanyola necessitava una victòria reparadora. No té lloc, atesa la seva situació, per a jornades vall i li calia recuperar el més aviat possible les bones sensacions apuntades des que va començar la segona volta. En aquestes circumstàncies tothom pensa en un rival que es venci de forma fàcil, vestit de samarità, que s’obri de cames i firmi una rendició en tota regla. Ben al contrari que el Vic, que, en una situació lleugerament menys compromesa que els verd-i-blancs, va comparèixer a La Bòbila molt centrat en la feina. A partir d’una defensa fermament arrelada, on Dot va exercir de mariscal, els osonencs es van anar desplegant ben conduïts per Pujol, amb Comas i Vaqué desbordant per les bandes i el jove golejador Trulls com a referent en atac.

Gens acadèmics, però més intensos i vitalistes, els matalassers es van anar imposant poc a poc, sense brillantor però en un exercici de paciència enfront d’un equip que, angoixat per les urgències classificatòries, mai va trobar la pausa ni la serenor per madurar el contrari. No s’aproximaven amb perill a la porteria de Rico, però el fet que l’esfèrica sovintegés més les proximitats de l’àrea local que a l’inrevés ja indicava qui dominava la contesa. Més adaptat al paisatge, el Vic no va necessitar ni vint minuts per fer el primer llançament del partit entre els tres pals: Marc Comas va aprofitar una pilota morta a la frontal de l’àrea cerdanyolenca i va engaltar una ‘castanya’ que li va sortir molt centrada i que Rico va blocar sense problemes.

No va abaixar, però, els braços el Cerdanyola, que va voler participar activament en la pugna i va fer seva la frase de Viscott: ‘acceptar la nostra vulnerabilitat en lloc de tractar d’amagar-la és la millor manera d’adaptar-se a la realitat’. Així, va poder fer mal a la contra i va gaudir de dues excel·lents oportunitats per avançar-se. Ambdues a càrrec de Raventós: la primera, quan en l’equador del primer acte es va quedar sol com un mussol davant Ochoa i va xutar a l’aire; la segona, fregant la mitja hora, després que una passada d’Edu Marrón l’habilités per escapolir-se de la defensa vigatana i plantar-se davant el porter. Lamentablement, se li va fer de nit i va donar temps perquè un defensa pogués refusar a córner, amb Ochoa ja vençut. Una oportunitat per banda, de Vaqué, que va creuar excessivament el seu xut, i d’Edu, que va rematar de cap, desviat, quan es trobava lliure de marca, van donar pas al descans.

Reprès el joc, no s’havia complert un minut quan Pujol, el millor migcampista blanc-i-vermell, va connectar, en carrera, una centrada estupenda, per potent i precisa, que Trulls va rematar de cap, en suspensió i marcant els temps, molt ajustat al pal, on més mal fa la pilota als porters. Ho va tornar a intentar el jove davanter centre en el llançament d’una falta, però va ser el Cerdanyola el que va marcar enseguida en una jugada d’estratègia que ja s’ha convertit en un signe d’identitat d’aquest equip: Belda va executar un llançament de banda marca de la casa i Peter, el davanter més en forma de la plantilla, va pentinar de cap, ajustant la rematada al pal, impossible per a Ochoa. Gairebé sense solució de continuïtat, el mitjapunta de Cali va tenir l’oportunitat d’avançar els verds, però es va precipitar en intentar batre Ochoa amb una volea quan la pilota queia amb neu i tenia temps per aturar-la i encarar el porter vigatà amb prou garanties. Carrillo se la va jugar, i, abans d’encarar el darrer quart d’hora, va donar entrada a Casillas per Edu Marrón. L’extrem barceloní, que després de dues fractures d’un metatarsià de la seva cama bona, que l’han condemnat a una llarga inactivitat, està allunyat de la seva millor forma, va apuntar, però, detalls en el llançament d’algunes faltes.

Ni Cerdanyola ni Vic eren capaços de tocar amb un mínim de finor i tampoc trobaven la passada final. En aquest escenari, el partit es va convertir en un carrusel d’anades i vingudes. Tan aviat eren els visitants els que s’apropaven a l’àrea de Rico, amb llançaments a pilota aturada i centrades que mai no trobaven rematador, com els verd-i-blancs els que empenyien, fent de la necessitat virtut, cercant una victòria que els permetés sortir de la zona incòmoda on es troben situats. Fons, a boca de canó, va fallar una assistència de Sergio i Casillas va engaltar un obús en el llançament d’una falta, que, molt centrat, va poder blocar Ochoa, molt segur. No hi havia temps per a més i el Cerdanyola haurà d’intentar trobar al petit i sorrenc camp del Sant Feliu Sasserra la victòria que ahir, vistos els mèrits d’uns i altres, potser hagués resultat un premi excessiu. O no, perquè en el segon període els verds van gaudir de més i millors oportunitats que els vigatans.  

 

Cerdanyola 1

Vic 1

Cerdanyola: Rico; Roque (Robert, m. 90), Juanan (Lozano, m. 61), Juanjo, Belda, Fran; Marc Fons; Mejía, Raventós (Carlos, m. 57), Peter (Sergio, m. 79); i Edu Marrón (Casillas, m. 72).

Vic: Ochoa, Marcel, David, Dot, Ramon, Pujol (Roger Bellavista, m. 90), Marc Comas (Roger Gómez, m 85), Pol Coll, Trulls (Berrocal, m. 67), Pi i Vaqué.

Gols: 0-1 Trulls (m. 46); 1-1 Peter (m. 50).

Àrbitre: Navarrete Montoro. Va mostrar cartolina groga a Roque, Juanjo, Belda, Ramon i Pi.

Unes 150 persones a La Bòbila. Partit jugat en horari de tarda, per coincidència amb el primer equip femení, que va derrotar al Barcelona B.